Els optimistes som exagerats per naturalesa. Quan podem podem més que ningú.. Bé, sempre podem. Excepte quan competim amb un ser superior el qual ell intenta poder arribar a comparar-se amb nosaltres. Això si, quan deixem de poder tant ens cau el món i deixem de ser tant optimistes. El món està fet per als optimistes i les crisis, són els terrenys on els optimistes es troben millor, perque per aun optimista un temps de crisi és temps d'oportunitats.
Encara que quan caiem, caiem nosaltres, i és quan necessitem més que mai una empenta per a tirar enavant.
Una petita empenta és la vida per a un optimista, mentre que una altra persona necessita molt més.
L'optimista s'agafaria al cable roig que està a punt de tallar l'artificier, sabent que aquell és el que explotarà, però l'agafa o l'intenta agafar intentant somriura i intentant fer significativa la vida d'aquells a qui té al seu voltant.
No m'agrada fer aquest tipus de discurs però avui a les 23.47 del 26-05-09 és el que m'ha apetit.
Sento que a algú li hagi molestat llegir això, però és el que hi ha.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada