La puntualitat

Sé que és un tema que molta gent no li dóna importància, almenys aqui a Catalunya i a l'estranger també(Espanya), però crec que és un gran defecte, la falta de puntualitat, el tenir que estar a un lloc i a una hora i no ser-hi i fer-hi tard. Això és una falta de respecte per a qui t'espera, no? Encara que aqui on vivim, sembla que no sigui així.
Avui m'ha passat a una esglèsia, estava a un enterrament el de la mare de Jesús(per cert un sentit condol a tota la família), he arribat a hora, quan tocava, ja estava plena l'església i m'he quedat dret. Fins aqui la normalitat. Entren el fèretre, entra la família darrera i gent que acompanyava. I comença la missa. I ha sigut des de començar la missa fins quasi al finalitzar, d'entrar gent a l'església, i amb el mal que l'església tenia una porta d'entrada que grinyolava, i així durant tota l'estona, obrint i tancant la porta, grinyolant i grinyolant.
Si això m'ha afectat a mi, jo crec que a la família, tampoc no li ha degut fer molta gràcia, bé si se n'ha enterat la família. Per no parlar del continuat xiuxieig de la gent parlant, curiós, no? En un moment tens i de tant respecte per a tothom qui estigui alli, o tindria que ser així crec jo.

Bé, són coses que passen i demostren com som. No li donem importància a coses que altres si que li donen, i és un error, o almenys això crec.

Dies estranys

Es curiós, les coses mai passen soles, en passa una negativa i es va fent la roda, en les positives passa el mateix suposo, o pot ser es que quan ens passa alguna cosa negativa només veiem les negatives. Pot ser el cas es que som negatius per naturalesa, o millor vist, que les notícies negatives ens afecten més que les positives, no sabem mantindre l'estat d'eufòria, així com podem mantindre l'estat de pessimisme, curiositats de la vida, no?

No, no m'ha sentat malament el Blood Dj, simplement soc així. m'agrada intentar analitzar algunes d'estes coses i el perque del meu estat d'anim general. A part del mal gest del genoll operat, es clar. Això també deu ajudar, no? Bé, realment és aquest el problema el mal gest, i despres les morts de dos persones conegudes. Encara que aquest no ha de ser un problema, no? Quan naixem l'únic que tenim segur es que ens morirem, així quin problema hi ha en que algú es morgui? Sé que sona una mica dur, i que quan passa no ho penses, però aquest és un problema de la educació que hem rebut, el donar més importancia a la vida del que té. Quan estem vius, fem coses, però l'únic que està clar és que algun dia s'cabaran les piles més prompte o més tard, però a tots se'ns acaba, per alguna o altra causa.

Així que, carpe diem, a aprofitar la vida. Que encara que ho pensem no som Duracell.

Blood DJ

Lliçons pràctiques de fer un blood DJ. Tothom qui el necessiti, el vulgui provar o simplement vulgui agafar-la, això li sentarà bé.
Agafes un got de tubo. Li poses 2 glaçons, Jack Daniels fins al primer glaçó (heu vist quin català que uso, no dic cubitos jejejeje), Després li afegeixes fins mig glaçó Bacardi, l'altre mig glaçó de Beefeater, una mica de pontxe(suposo que s'escriu així , però no sé), i ara ja ho rebaixem amb fanta llimona i i al final un xorret de Grosella. Ho mescles bé amb una palleta i ja tens Blood Dj fet, segons la quantitat que tiris, et sortirà més o menys fort, però normalment surt sempre bo. per als que diuen que a internet només hi ha perversions i coses d'estes, mira aqui algo per a emborratxarte.

Proveu-ho, us ho aconsello, ah i a mi no em deixa ressaca.

Escoltant a Carlos Ann

Com ja sabeu molts, estic en contra de la política esportiva presa per l'ajuntament d'Amposta, de donar més importància a l'èlit sobre l'esport de base, però també vull agraïr al senyor alcalde i al senyor regidor d'esports que hagin anat a veure un partit del CB Amposta en diumenge al matí. També van assistir-hi el senyor German Ciscar (aquest habitual seguidor de bàsquet) i curiosament el representant d'Iniciativa - Els verds. Bé, ja està bé, els polítics es preocupen pel bàsquet, o per fer-ho veure. A que vé això?? no ho sé però m'apetia escriure-ho en algun lloc, i com sé que molta gent no sap de la existència d'aquest bloc, bé, per la meva part no ho he anunciat a ningú que l'escrivia, simplement aqui està si algú passa per aqui i el llegeix, bé, sinó també.
El cas es que m'he posat a escriure i m'he posat de fons un disc de Carlos Ann, si, el de Hada, per a qui el vulgue coneixer que comenci per Hada i despres decideixi si vol continuar. Aposto que qui escolti Hada, voldrà sentir una mica més d'ell. Penseu que si Calamaro, si el gran ANDRÉS CALAMARO, ha fet alguns discs una mica dubtosos, o algunes cançons una mica dubtoses, altres cantants també. Aposto que si seguiu qualsevol cantant que tingui una carrera d'almenys cinc discs, n'hi ha algún que fluixeja, i no diguem ja d'algunes cançons, doncs amb els musics nous penseu el mateix i aneu descobrint que més tenen de bo, doneu oportunitats a aquell qui s'atreveix a publicar el que pensa, o el que li surt de dins. Encara que sigui molt dolent, té molt de mèrit atrevir-se a publicar-ho, no??
En el cas cinematogràfic recomanar a tothom Clerks, i quan estigueu més estranys que voleu sentir coses curioses, n'hi ha una que està molt bé coffee & cigarrettes, que tracta de personatges que s'asseuen a un bar i prenen cafè mentres estan fumant, un seguit de curtmetratges, amb personatges de la talla de Tom Waits i Iggy pop, per posar un exemple.
I ja no tinc ganes d'escriure més perque? no sé però és el meu blog i mano jo, bé almenys això crec.

Presentació

Hola bones, soc Foscus Clarus, antigament he treballat de pintxadiscos del montón, també soc o he sigut entrenador de bàsquet, i em passen moltes coses estranyes pel cap. Això simplement és una vàlvula d'escapament, d'aquestes coses que em passen.
Per a qui li interessi, avui és el dia del Pilar (si, tots sabem que estes son les ultimes paraules que va dir Lady Di), per a altres és el dia de la hispanitat, bé jo porto una samarreta de la selecció catalana avui. Coses que té la vida. Per a algú pot ser provocatiu que porti aquesta samarreta, per a mi és una cosa natural, és una forma d'expressar-me sense violència, que soc català. Encara que no crec en la política, si crec en la identificació en uns pensaments, i un sentiments.
No m'agrada anar a fer mal, però si defensar-me i contratacar, s'ha d'estar preparat.
Un ha de defensar allò que creu i intentar ser lògic, no defensar-ho i fer mal als altres, sinó defensar-ho per a treure el pròfit que ell buscava.
No m'agrada quan m'intenten prendre el pel, i després l'unic que nfan es una "chapussa", sabent que la paraula no és correcta, és el que s'ha dir que fan molts. I despres encara els has d'agraïr eternament que hagin fet les coses d'esta manera, pos no no em dona la gana.
Voldria fer un manifest a favor del vot en blanc, sempre votar en blanc, bé almenys fins que realment una persona cregui que qui es presenta és el millor que es pot presentar i no el menys dolent. Aquest és un dels grans problemes que té la política, els polítics que hi ha, i el poder que tenen, ja que, no són els millors, sinó els que més fàcilment dominen, no?

Bé, prometo que continuaré desfogant-me, i que l'acabarem liant, per aquí o per qualsevol altre lloc.