Dia 27-05-2009

Dia 27-05-2009.
Més animat, quan caus t'has d'alçar.
Reflexió del que vaig publicar ahir a la nit, és això, et venen moltes coses al cap, però necessites el descans, per a poder aclarir alguna cosa i tornar a ser un mateix.

És important tenir-ho aqui a la web, perque així quan un ho veu, ho té en compte.

Tota baixada té la seva pujada, jejejeje.

Bé, life is a shit... però s'ha de viure.

Si està Iniesta hay fiesta, i si de Fuentealbilla es Iniesta, segur que hi ha fiesta.
Visca Fuentealbilla.

Quan el pessimisme invaeix un optimista

Els optimistes som exagerats per naturalesa. Quan podem podem més que ningú.. Bé, sempre podem. Excepte quan competim amb un ser superior el qual ell intenta poder arribar a comparar-se amb nosaltres. Això si, quan deixem de poder tant ens cau el món i deixem de ser tant optimistes. El món està fet per als optimistes i les crisis, són els terrenys on els optimistes es troben millor, perque per aun optimista un temps de crisi és temps d'oportunitats.
Encara que quan caiem, caiem nosaltres, i és quan necessitem més que mai una empenta per a tirar enavant.
Una petita empenta és la vida per a un optimista, mentre que una altra persona necessita molt més.
L'optimista s'agafaria al cable roig que està a punt de tallar l'artificier, sabent que aquell és el que explotarà, però l'agafa o l'intenta agafar intentant somriura i intentant fer significativa la vida d'aquells a qui té al seu voltant.

No m'agrada fer aquest tipus de discurs però avui a les 23.47 del 26-05-09 és el que m'ha apetit.


Sento que a algú li hagi molestat llegir això, però és el que hi ha.