Dies estranys

Es curiós, les coses mai passen soles, en passa una negativa i es va fent la roda, en les positives passa el mateix suposo, o pot ser es que quan ens passa alguna cosa negativa només veiem les negatives. Pot ser el cas es que som negatius per naturalesa, o millor vist, que les notícies negatives ens afecten més que les positives, no sabem mantindre l'estat d'eufòria, així com podem mantindre l'estat de pessimisme, curiositats de la vida, no?

No, no m'ha sentat malament el Blood Dj, simplement soc així. m'agrada intentar analitzar algunes d'estes coses i el perque del meu estat d'anim general. A part del mal gest del genoll operat, es clar. Això també deu ajudar, no? Bé, realment és aquest el problema el mal gest, i despres les morts de dos persones conegudes. Encara que aquest no ha de ser un problema, no? Quan naixem l'únic que tenim segur es que ens morirem, així quin problema hi ha en que algú es morgui? Sé que sona una mica dur, i que quan passa no ho penses, però aquest és un problema de la educació que hem rebut, el donar més importancia a la vida del que té. Quan estem vius, fem coses, però l'únic que està clar és que algun dia s'cabaran les piles més prompte o més tard, però a tots se'ns acaba, per alguna o altra causa.

Així que, carpe diem, a aprofitar la vida. Que encara que ho pensem no som Duracell.