Dia 27-05-2009

Dia 27-05-2009.
Més animat, quan caus t'has d'alçar.
Reflexió del que vaig publicar ahir a la nit, és això, et venen moltes coses al cap, però necessites el descans, per a poder aclarir alguna cosa i tornar a ser un mateix.

És important tenir-ho aqui a la web, perque així quan un ho veu, ho té en compte.

Tota baixada té la seva pujada, jejejeje.

Bé, life is a shit... però s'ha de viure.

Si està Iniesta hay fiesta, i si de Fuentealbilla es Iniesta, segur que hi ha fiesta.
Visca Fuentealbilla.

Quan el pessimisme invaeix un optimista

Els optimistes som exagerats per naturalesa. Quan podem podem més que ningú.. Bé, sempre podem. Excepte quan competim amb un ser superior el qual ell intenta poder arribar a comparar-se amb nosaltres. Això si, quan deixem de poder tant ens cau el món i deixem de ser tant optimistes. El món està fet per als optimistes i les crisis, són els terrenys on els optimistes es troben millor, perque per aun optimista un temps de crisi és temps d'oportunitats.
Encara que quan caiem, caiem nosaltres, i és quan necessitem més que mai una empenta per a tirar enavant.
Una petita empenta és la vida per a un optimista, mentre que una altra persona necessita molt més.
L'optimista s'agafaria al cable roig que està a punt de tallar l'artificier, sabent que aquell és el que explotarà, però l'agafa o l'intenta agafar intentant somriura i intentant fer significativa la vida d'aquells a qui té al seu voltant.

No m'agrada fer aquest tipus de discurs però avui a les 23.47 del 26-05-09 és el que m'ha apetit.


Sento que a algú li hagi molestat llegir això, però és el que hi ha.

AC/DC Que grans son!!!!

Despres d'assistir el dia 31 de març al concert dels AC/DC, un es pregunta, com poden tenir aquest ritme, aquesta vitalitat, amb aquesta edat, i si, senyors, el rock rejoveneix l'esperit i les forces, i uns senyors com els AC/DC, si no poden fer un concert a la seva altura, no s'hi posen, per això tarden tant a fer una gira, però quan la fan, no fallen. Amb tot el que això suposa. Si algú pregunta mai que és el rock? AC/DC .

Després d'haver assistit a concerts de R.E.M., Rammstein, Gossip, Chemical Brothers, Fatboy Slim, Fito & Calamaro, Tom Waits, Rosendo, Fermin Muguruza, Barricada, S.A., Sex Pistols, The Verve, Primal Scream, Los Planetas, Edwyn Collins, Ivan Ferreiro, Sopa de Cabra, PJ Harvey, Orchestral Manoeuvres in the Dark, James,Happy Mondays, New Order, i d'altres, crec poder valorar la grandesa dels AC/DC.

Amb l'espectacle habitual, però renovat, les pantalles per a veure'ls en tot moment, el so en directe, l'espectacle l'ambient, el màxim respecte, TOT, simplement un concert d'AC/DC

No hi crec en absolut

No crec en els polítics, no crec en la forma de fer dels polítics, ni en la política.

No crec en les promeses dels polítics, farem això, farem allò, quan el que fan és tenir un parell d'amics i sols ajudar a aquests. Crec que sempre serà així, que mai els podré defensar, ja que quan els defensi, pot ser serà perque jo soc amic d'ells ara. Que passa? que tenen quatre anys per a fer la seva política d'idees, però si tens alguna queixa en el seu primer any de mandat, ni cas. Mentres que si tens algun problema en any d'eleccions, solucions. I promeses. Això si, promeses en fan sempre.

Hi ha moments que prometen fer moltes coses i a l'hora de la veritat res. Promeses impossibles de complir, promeses inutils, i bé, l'únic que es fa és això mirarem d'arreglar-ho, confia en mi, fins a les pròximes eleccions, a les eleccions fan de veure que han fet algo ho venen com si han fet una gran feina, i a l'hora de la veritat no han fet res.

Soc apolític, i crec que sempre ho seré, ja que el que em demostren els que es dediquen a això de la política és.... (perdoneu però crec que quedava una mica groller posar-hi paraules d'aquestes malsonants.)

Ah la meva procedència, Amposta, Terres de l'Ebre, Catalunya, Europa, el món, ho dic perque com els polítics manen al món, i no es pot creure amb ells, no vull localitzar-me en un lloc, sinó fer-ho a escala mundial.

La puntualitat

Sé que és un tema que molta gent no li dóna importància, almenys aqui a Catalunya i a l'estranger també(Espanya), però crec que és un gran defecte, la falta de puntualitat, el tenir que estar a un lloc i a una hora i no ser-hi i fer-hi tard. Això és una falta de respecte per a qui t'espera, no? Encara que aqui on vivim, sembla que no sigui així.
Avui m'ha passat a una esglèsia, estava a un enterrament el de la mare de Jesús(per cert un sentit condol a tota la família), he arribat a hora, quan tocava, ja estava plena l'església i m'he quedat dret. Fins aqui la normalitat. Entren el fèretre, entra la família darrera i gent que acompanyava. I comença la missa. I ha sigut des de començar la missa fins quasi al finalitzar, d'entrar gent a l'església, i amb el mal que l'església tenia una porta d'entrada que grinyolava, i així durant tota l'estona, obrint i tancant la porta, grinyolant i grinyolant.
Si això m'ha afectat a mi, jo crec que a la família, tampoc no li ha degut fer molta gràcia, bé si se n'ha enterat la família. Per no parlar del continuat xiuxieig de la gent parlant, curiós, no? En un moment tens i de tant respecte per a tothom qui estigui alli, o tindria que ser així crec jo.

Bé, són coses que passen i demostren com som. No li donem importància a coses que altres si que li donen, i és un error, o almenys això crec.

Dies estranys

Es curiós, les coses mai passen soles, en passa una negativa i es va fent la roda, en les positives passa el mateix suposo, o pot ser es que quan ens passa alguna cosa negativa només veiem les negatives. Pot ser el cas es que som negatius per naturalesa, o millor vist, que les notícies negatives ens afecten més que les positives, no sabem mantindre l'estat d'eufòria, així com podem mantindre l'estat de pessimisme, curiositats de la vida, no?

No, no m'ha sentat malament el Blood Dj, simplement soc així. m'agrada intentar analitzar algunes d'estes coses i el perque del meu estat d'anim general. A part del mal gest del genoll operat, es clar. Això també deu ajudar, no? Bé, realment és aquest el problema el mal gest, i despres les morts de dos persones conegudes. Encara que aquest no ha de ser un problema, no? Quan naixem l'únic que tenim segur es que ens morirem, així quin problema hi ha en que algú es morgui? Sé que sona una mica dur, i que quan passa no ho penses, però aquest és un problema de la educació que hem rebut, el donar més importancia a la vida del que té. Quan estem vius, fem coses, però l'únic que està clar és que algun dia s'cabaran les piles més prompte o més tard, però a tots se'ns acaba, per alguna o altra causa.

Així que, carpe diem, a aprofitar la vida. Que encara que ho pensem no som Duracell.

Blood DJ

Lliçons pràctiques de fer un blood DJ. Tothom qui el necessiti, el vulgui provar o simplement vulgui agafar-la, això li sentarà bé.
Agafes un got de tubo. Li poses 2 glaçons, Jack Daniels fins al primer glaçó (heu vist quin català que uso, no dic cubitos jejejeje), Després li afegeixes fins mig glaçó Bacardi, l'altre mig glaçó de Beefeater, una mica de pontxe(suposo que s'escriu així , però no sé), i ara ja ho rebaixem amb fanta llimona i i al final un xorret de Grosella. Ho mescles bé amb una palleta i ja tens Blood Dj fet, segons la quantitat que tiris, et sortirà més o menys fort, però normalment surt sempre bo. per als que diuen que a internet només hi ha perversions i coses d'estes, mira aqui algo per a emborratxarte.

Proveu-ho, us ho aconsello, ah i a mi no em deixa ressaca.